ÁMBITO DE ACTUACIÓN PROYECTOS DE ACTIVIDADES:Indústrias, Locales Comerciales,Restaurantes, Bares, Estaciones de Servicio, Clínicas, Garajes, etc...
PROYECTOS DE INSTALACIONES ELÉCTRICAS: Indústrias, Clínicas, Locales Comerciales, Estaciones de servicio, Bibliotecas, Guaderías, Asilos,teatros,Espacios polivalentes, restaurantes,Alumbrado,Garajes,etc.....
PROYECTOS DE CLIMATIZACIÓN E INSTALACIONES TÉRMICAS y AGUA CALIENTE SANITARIA: Edificios de viviendas,Locales Comerciales, Bares, restaurantes, Clínicas, Hospitales, hoteles, Teatros, Cines, Discotecas, Espacios Polivalentes, Guarderías, Bibliotecas, etc...
PROYECTOS DE INSTALACIONES DE GAS Y PETROLIFERAS: Estaciones de servicio, Suministro a hospitales ,Restaurantes , Edificio de viviendas,etc...
DIRECCIONES DE OBRA: Control e inspección de obras, asegurándose que las instalaciones cumplen los diseños y las mediciones acordadas.
DICTAMENES Y PERTIAJES: De Instalaciones Eléctricas, Climatización,Solares térmicas, Fotovoltaicas, Evacuaciones de Humos. Servicio para bufetes de abogados, particulares y empresas.
CONSULTORIA ENERGETICA y CONTABILIDAD ENERGETICA:Asesoría energética para empresas. Contabilidad Energética. Auditorías energéticas. Amplio bagaje de consultoría energética a través del ICAEN (Institut Català de la Energia) a las mayores de 160 empresas consumidoras de Cataluña.
GESTIÓN MEDIOABIENTAL y EVALUACIONES AMBIENTALES: Documentación que tiene por objetos recopilar el análisis de los efectos y los resultados medioambientales de la actividad que se realiza, incluyendo la descripción, y especificandolas instalaciones, las materias primas y auxiliares, los procesos, los productos y el consumo de recursos naturales y energía, y las emisiones de todo tipo y sus repercusiones en el medio considerado en conjunto. Es necesario evaluar también las repercusiones resultantes de las condiciones de funcionamiento anormales, incidentes y accidentes.
LEGALIZACIONES DE INSTALACIONES:Instalaciones eléctricas climatización,actividades, etc... delante de los diferentes organismos (Ayuntamientos y Organismos autonómicos)
La necesidad del proyecto de actividades: Cualquier local o establecimiento destinado a la realización de una actividad económica o social debe disponer de la pertinente licencia de actividades. Para la consecución de esta licencia es preciso la realización de un PROYECTODE ACTIVIDADES. Sin la pertinente licencia de actividades, la actividad que se desarrolla se considera ilegal y se comete una irregularidad.
"LLEI 20/2009 DE PREVENCIÓ I CONTROL AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS"
El Gobierno de la Generalitat de Catalunya con la aprobación de la Ley 20/2009, del 4 de Diciembre, de Prevención y Control Ambiental de las Actividades (PACA), se marca como objetivo derogar la Llei 3/1998, de 27 de Febrero, de la Intervención Integral de la Administración Ambiental (LIIA) y racionalizar y simplificar los procedimientos y determinaciones de la antigua Ley.
La Ley 20/2009 modifica el régimen de intervención administrativa y, en consecuencia, la relación de actividades incluidas en cada uno de los anexos.
ANNEX I. "Règim d´autorització ambiental o d´autorització substantiva amb avaluació d´impacte ambiental"
ANNEX I.1 Directiva 96/91/CE IPPC y Ley 16/2002
ANNEX I.2 Incluye las actividades que no se contemplan en el anexo I.1 y que debe considerarse necesario someter a autorización ambiental y a una declaración de impacto ambiental, ya sea por: *Estar incluidas en el ANEXO I.1 del texto de la Ley de Avaluación de Impacto Ambiental aprobada por el Real Decreto 1/2008. *O bien, estar al ANEXO II de esta misma ley
ANNEX I.3 Actividades que necesitan la declaración ambiental o el informe ambiental pero no estan sujetas a la autorización ambiental.
ANNEX II i ANNEX IV. "Règim de Llicencia Ambiental"
El ANEXO II solo incluye actividades de estricta competencia municipal. La persona o empresa titular de la actividad incluida en este anexo deberán formular consulta previa a la Administración sobre la necesidad de declaración de impacto ambiental, en aplicación de los criterios fijados en el ANEXO V. La ley contempla la posibilidad que los Ayuntamientos puedan esteblecer que algunas actividades del ANEXO II sujetas al régimen de la licencia ambiental se sometan al regimen de comunicación (ANEXO III).
Se crea un ANEXO IV para las actividades que, en la hipótesis de no sujeción al régimen de licencia establecido por la normativa administrativa de los espectáculos públicos y las actividades recreativas, restarán sujetas al régimen de licencia ambiental.
ANNEX III. "Règim de Comunicació"
El nuevo ANEXO III (actividades de baja incidencia ambienta) refuerza las garantias que aseguran el cumplimiento de los requisitos ambientales bajo la responsabilidad de los titulares, promotores y de los técnicos. La comunicación presentada al Ayuntamiento, con la documentación que establece esta Ley, acredita el cumplimiento del régimen de intervención ambiental de estas actividades. Una vez efectuada la comunicación, el ejercicio de la actividad se puede realizar bajo la exclusiva responsabilidad de las personas titulares y técnicas que hayan intervenido, sin perjuicio de los títulos administrativos o controles iniciales que sean preceptivos.
Los aspectos más positivos que incorpora la nueva Ley son:
1.-Reducción de la documentación requerida para la solicitud de autorización o licencia ambiental.
2.-Se introducen mejoras sustanciales por lo que afecta a las revisiones periódicas de las autorizaciones y licencias ambientales.
3.-Se amplia sustancialmente la periocidad de los controles periódicos, tanto los de autorización como los de licencia ambiental.
4.-Simplificación de los trámites en una parte significativa del sector comercial.
5.-Se mejora sustancialmente el tratamiento normativo que se realiza de les actividades incluidas en el ANEXO III (Régimen de Comunicación).
6.-Se reducen algunos terminios máximos previstos de que disponen cada una de las administraciones públicas competentes durante el procedimiento de tramitación de una actividad.
Los aspectos que se consideran más negativos de la PACA son que se prolongan los términos de resolución
Tiempos de resolución:
La Ley 20/2209 alarga sustancialmente el tiempo de resolución máximo para dictar resolución definitiva, tanto por lo que hace a la autorización ambiental como a la licencia ambiental:
Régimen de Intervención Ley 3/1998Ley 20/2009 ANEXO I.1 6 meses 10 meses ANEXO I.2 6 meses 8 meses ANEXO II 4 meses 8 meses
No garantiza suficientemente un estándar y unificación de criterios en el establecimiento de las tasas municipales
La experiencia de la Ley 3/98 ha demostrado que, todo y tratarse de actividdes y de requisitos similares, una misma actuación administrativa puede dar lugar a tasas muy diferentes en función del municipio. Creando en ciertos casos unas diferencias injustificables entre municipios vecinos.
Este hecho es especialmente importante si se tiene en cuenta que con la nueva Ley 20/2009, los ayuntamientos asumen íntegramente la regulación de las actividades incluidas al ANEXO II.
Se incrementan sustancialmente las cuantías de las sanciones de infraccíón.
Tipo de infracción ANEXO Ley 3/1998 Ley 20/2009 MUY GRAVE I.1 90.152 - 6.010€ 2.000.000 - 200.001€ MUY GRAVE I.2, II, III y IV 90.152 - 6.010€ 150.000 - 50.001€ GRAVE I.1 6.010 - 902€ 200.000 - 20.001€ GRAVE I.2, II, III y IV 6.010 - 902€ 50.000 -5.001€ LEVE I.1 902 - 150€ 20.000 - 2.000€ LEVE I.2, II, III y IV 902 - 150€ 5.000 - 500€
SITUACIÓN DE LAS EMPRESAS
1.-Las actividades que se hayan adecuado a la Ley 3/98 y tengan la Licencia Ambiental de Actividades no se veran afectadas por el cambio de legislación y seguirán reguladas por la Ley 3/98.
2.-Las actividades existentes que no se hayan adaptado a la Ley 3/98 deberán comenzar desde un inicio los trámites legislativos pertinentes a la nueva Ley de Prevención y Control Ambiental de las Actividades (PACA), con las siguientes exepciones:
*Las empresas que pertenezcan al ANEXO II.2 de la antigua clasificación de actividades (según Decreto 143/2003) que no se adecuaron nunca a la Ley 3/98 no será necesario que se adecúen finalmente, pero el primer control periódico será al 2011.
*Las empresas que pertenezcan al ANEXO II.2 de la antigua clasificación de actividades (según Decreto 143/2003) que están adecuadas emperzarán los controles el 2015.
3.-Las actividades de nueva creación se regularán por la PACA y deberán adaptarse según los nuevos regímenes de intervención.
¿Cuando es necesario la realización de un proyecto eléctrico?
Grupo a): Las correspondientes industrias en general Potencias > 20 KW
Grupo b): Las correspondientes a: Locales húmedos, polvorientos o con riesgo de corrosión; Bombas de extracción y elevación de agua, sean industríales o no. Para Poténcias > 10KW
Grupo c): Las correspondientes a: Locales mojados; Generadores y Convertidores; Conductores aislados para caldeo, excluyendo las viviendas. Potencias > 10 KW
Grupo d): Instalaciones de carácter temporal para alimentación de maquinaria de obras en construcción y de caracter temporal en locales o para Potencias > 50 KW emplazamientos abiertos.
Grupo e): Las de edificios destinados principalmente a viviendas, locales comerciales y oficinas, que no tengan la consideración de locales de pública concurrencia, en edificación vertícal. Para potencias > 100 KW por caja general de protección.
Grupo f): Las correspondientes a viviendas unifamiliares. Para Potencias > 50 KW.
Grupo g): Las de garajes que requieren ventilación forzada. Cualquiera que sea su ocupación.
Grupo h): Las de garajes que disponen de ventilación natural. Garajes que dispongan de más de 5 plazas de estacionamiento.
Grupo i ):Las correspondientes a LOCALES DE PÚBLICA CONCURRENCIA (*) Para cualquier potencia
Grupo j): Las correspondientes Líneas de baja tensión con apoyos comunes con las de alta tensión; Máquinas de elevación y transporte; Las que utilicen tensiones especiales; Las destinadas a rótulos luminosos salvo que se consideren instalaciones de Baja Tensión según lo establecido ITC-BT44; Cercas eléctricas;Redes aéreas o subterráneas de distribución.Para cualquier potencia.
Grupo k): Instalaciones de alumbrado exterior. Para Potencias > 5 kW.
Grupo l):Las correspondientes a locales con riesgo de incendio o excepto Garajes para cualquier Potencia.
Grupo m): Las de quirófanos y salas de intervención. Para cualquier Potencia.
Grupo n): Las correspondientes a piscinas y fuentes. Para Potencias > 5 KW.
Grupo o): Todas aquellas instalaciones que, no estando comprendidas en los grupos anteriores, determine el Ministerio de Ciencia y Tecnología, mediante la oportuna Disposición
Asimismo, requerirán la elavoración de proyecto las ampliaciones y modificaciones de las instalaciones siguentes:
-Las ampliaciones de las instalaciones de los tipos "b, c, g, i, j, l, m" modificaciones de importancia de las instalaciones anteriormente señaladas.
-Las ampliaciones de las instalaciones que, siendo de los grupos señalados,no alcanzasen los límites de potencia prevista establecidos para las mismas, pero que los superan al producirse la ampliación.
-Las ampliaciones de instalaciones que requirieron proyecto originalmente si en una o varias ampliaciones se supera el 50% de la potencia prevista en proyecto anterior.
(*) LOCALES DE PÚBLICA CONCURRENCIA:
Locales de espectáculos y actividades recreativas: Cualquiera que sea su capacidad de ocupación, como por ejemplo, cines, teatros, auditoris, estadios, pabellones deportivos, plazas de toros;hipodromos, parques de atracciones y ferias fijas, salas de fiesta, discotecas y salas de juego de azar.
Locales de reunión, trabajo y usos sanitarios:
Cuaquiera que sea su ocupación: Templos,Museos, salas de conferencias y congresos, casinos, hoteles, hostales,bares,cafeterías,restaurantes similares,zonas comunes en agrupaciónes de establecimientos comerciales comerciales, aeropuertos,estaciones de viajeros, estacionamientos cerrados y cubiertos para más de 5 vehículos,hospitales,ambulatorios y sanitarios, asilos y guarderías.
Si la ocupación prevista es de más de 50 personas: Bibliotecas, centros de enseñanza, consultorios médicos, establecimientos comerciales,oficinas con presencia de público, residencias de estudiantes, gimnasios, salas de exposiciones, centros culturales, clubes sociales y deportivos. La ocupación prevista de los locales se calculará como 1 persona por cada 0,8 m2 de superficie útil a excepción de pasillos, repartidores ,vestíbulos y servicios.
_________________________________________
(* En Català) INSTRUCCIÓ 10/2005, DE 16 DE DESEMBRE, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D´ENERGIA I MINES, PER LA QUAL ES FIXA UN TERMINI PROVISIONAL PER LA INSCRIPCIÓ D´INSTAL.LACIONS D´ENERGIA ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ JA EXISTENTS, SOTMESES AL RÈGIM D´INSPECCIÓ PERIÒDICA.
La justificació de la legalització d´una instal.lació elèctrica de baixa tensió existent, és una documentació que el seu titular ha de disposar en tot moment, i en base a aquesta justificació té l´obligació, quan s´escaigui d´acord amb la reglamentació vigent, de contractar el seu manteniment amb una empresa instal.ladora autoritzada i d´obtenir cada 5 anys un certificat d´inspecció de la seva instal.lació, amb qualificació favorable, emès per una Entitat d´Inspecció i Control (EIC).
Amb l´entrada en vigor del Decret 363/2004 de 24 d´agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l´aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió, sovint es presenta que titulars de determinades instal.lacions elèctriques (edificis d´habitatges de potència màxima admissible superior a 100 kW, garatges, locals pública concurrència, enllumenats exteriors ...), per motius diferents, no poden justificar la legalització esmentada, si bé resten obligats a l´acompliment del que s´ha indicat en el punt anterior.
Per tal de solucionar aquest aspecte, es fa necessari dictar aquesta instrucció aplicaple a l´àmbit territorial de Catalunya.
D´Acord amb el que preveu l´article 21 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999 i, en exercici de les funcions atribuïdes per l´article 33 del Decret 190/2005, de 13 de setembre, de reestructuració parcial del Departament de Treball i Indústria, es dicta la següent Instrucció:
PRIMER: En les instal.lacions receptores d´energia elèctrica de baixa tensió, amb una antiguitat anterior a 18 de setembre de 1998, que d´acord amb la reglamentació vigent siguin objecte d´inspecció periòdica per una EIC i no se´ls pugui emetre el certificat d´inspecció amb qualificació de resultat favorable perquè manca la justificació de la seva legalització o inscripció, de tal forma que s´ha d´estendre un informe on consti aquesta deficiència malgrat que les seves condicions de seguretat són acceptables, es podrà procedir provisionalment de la forma següent:
a) El titular de la instal.lació en un termini de 30 dies, a comptar des de la data en que s´ha efectuat la inspecció periòdica, presentarà davant l´EIC que hagi efectuat la inspecció periòdica, fent referència al núm. d´expedient que se li hagi assignat en aquesta actuació, la documentació següent:
*Declaració especificant els motius pels quals no disposa de la documentació relativa a la seva legalització.
*Còpia del contracte subscrit amb l´empresa distribuïdora d´energia elèctrica, o qualsevol altre document que justifiqui la posada en funcionament de la instal.lació amb anteriorment al 18 de setembre de 1998, i còpia de la darrera factura de consum.
*Memòria tècnica simplificada i un esquema unifilar relatiua a la instal.lació existent signats per tècnic titular o tècnica titulada competent, visats pel col.legi professional que correspongui.
b)L´entitat d´inspecció i control acumularà aquesta documentació a l´expedient corresponent a la inspecció periòdica realitzada i remetrà al titular de les instal.lacions elèctriques una certificació en què es farà constar aquesta circumstància. Aquesta certificació tindrà els mateixos efectes que la inscripció de la instal.lació.
c)A partir d´aquest moment, l´EIC podrà emetre el corresponent certificat d´inspecció amb qualificació de resultat favorable i adherir al seu lloc l´etiqueta d´inspecció periòdica, d´acord amb la reglamentació vigent.
SEGON: Aquest procediment serà aplicable a instal.lacions elèctriques receptores de baixa tensió durant el període comprès entre la data d´aquesta Instrucció i el 18 de setembre de 2010.
TERCER: El procediment descrit a la present Instrucció també serà d´aplicació a les instal.lacions elèctriques d´alta tensió privades en què el manteniment, les inspeccions i els controls periòdics es troben regulats per l´Ordre de 2 de febrer de 1990 del Departament d´Indústria i Energia.
Quan en una inspecció periòdica d´aquest tipus d´instal.lacions no s´obtingui resultat favorable per part de l´EIC, degut a la manca de justificació de la seva legalització, es podrà aplicar al procediment descrit per a les instal.lacions elèctriques de baixa tensió a efectes de la instal.lació, fins el 18 de setembre de 2010.
_____________________________
(*En Català) INSTRUCCIÓ 3/2010, DE 9 DE SETEMBRE, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D´ENERGIA I MINES, PER LA QUAL ES PRORROGUEN ELS TERMINIS ESTABLERTS A LA INSTRUCCIÓ 10/2005, DE 16 DE DESEMBRE, RELATIVA A LA INSCRIPCIÓ D´INSTAL.LACIONS D´ENERGIA ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ JA EXISTENTS, SOTMESES AL RÈGIM D´INSPECCIÓ PERIÒDICA
Mitjançant la instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d´Energia i Mines, es va fixar un termini provisional per la inscripció d´instal.lacions d´energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d´inspecció periòdica, preveient que el procediment establert en aquesta Instrucció 10/2005 seria aplicable fins el 18 de setembre de 2010. Així mateix, es va establir que el procediment descrit en aquesta Instrucció també seria aplicable a les instal.lacions elèctriques d´alta tensió privades regulades per l´Ordre de 2 de febrer de 1990.
El gran nombre d´instal.lacions elèctriques sotmeses al procediment establert per la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, fa necessari prorrogar el termini establert inicialment a fi i efecte de facilitar la legalització de les instal.lacions. Aquesta necessitat ha estat posada de manifest per l´Ajuntament de Barcelona, així com per d´altres entitats representatives d´interessos col.lectius.
D´Acord amb l´article 21 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en ús de les atribucions conferides per l´article 24 de Decret 194/2008, de 7 d´octubre, de reestructuració parcial del Departament d´Economia i Finances, es dicta la següent instrucció:
ÚNIC- El termini per procedir a la inscripció de les instal.lacions sotmeses a l´àmbit d´aplicació de la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció general d´Energia i Mines, es prorroga fins el 31 de desembre de 2012, sempre que la inspecció periòdica d´aquestes instal.lacions s´hagi fet abans del 19 de març de 2011
PROYECTOS DE CLIMATIZACIÓN, INSTALCIÓN TÉRMICAS Y AGUA CALIENTE SANITÁRIAS:
Es necesario la realización de un PROYECTO, cuando la potencia térmica nominal a instalar en generación de calor o frío y agua caliente sanitaria, sea mayor de 70 KW. Cuando la potencia térmica nominal a instalar sea mayor o igual a 5 KW o igual a 70 KW, el proyecto podrá ser sustituido por una memoria técnica.
Cuando en un mismo edificio existan múltiples generadores de calor, frío, o de ambos tipos, la potencia técnica de diseño requerida, se obtendrá como la suma de las potencias térmicas nominales de los generadores de calor o de los generadores de frío necesarios, para cubrir el servicio, sin considerar en esta suma la instalación solar térmica. Por ejemplo un bloque de 3 viviendas que disponga cada vivienda de una caldera mixta de unas 24000 Kcal/h necesita la realización de un proyecto.
En el caso de las instalaciones solares térmicas la documentación técnica de diseño requerida será la que corresponda a la potencia térmica nominal en generación de calor o frío del equipo de energía de apoyo. En el caso de que no exista este equipo de energía de apoyo o cuando se trate de una reforma de la instalación térmica que únicamente incorpore energía solar, la potencia, a estos efectos, se determinará multiplicando la superfície de apertura de campo de los captadores solares instalados por 0,7 KW/m2.
PROYECTOS DE INSTALACIONES PETROLÍFERAS Y GASES COMBUSTIBLES
Es necesario la realización de proyecto para las siguientes intalaciones:
-Instalaciones de distribución de combustibles gaseosos por canalización.
-Los centros de almacenamiento y distribución de envases de gases licuados del petróleo (GLP), excepto los de 4ª y 5ª categoría.
-Las instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo(GLP) depósitos fijos en los siguientes casos:
1.-Instalaciones de almacenamiento que alimentan a las instalaciones de distribución de combustible gaseosos por canalización.
2.-Instalaciones de almacenamiento que dispongan de vaporizador, equipo de trasvase o boca de carga a distancia, enterrada o que no discurra por terrenos de la misma propiedad.
3.-Instalaciones de estaciones de almacenamiento ubicadas en lugares de libre acceso al público.
4.-Instalaciones con capacidad de almacenamiento superior a 13 m2
-Plantas satélite de gas natural licuado (GNL).
-Estaciones de servicio para vehículos a gas.
-Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos cuando sean:
1.-Instalaciones individuales, cuando su Potencia útil es > 70 KW
2.-Instalaciones comunes, cuando su Potencia útil es > 2000 KW
3.-Las cometidas interiores, cuando su Potencia útil > 2000 KW
4.-Las instalaciones suministradas desde redes que trabajen a una presión de operación superior a 5 bar, para cualquier tipo de uso e independiente de su potencia.
5.-Las instalaciones que empleen nuevas técnicas o materiales, o bien que por sus especiales características no puedan cumplir alguno de los requisitos establecidos en la normativa que les sea de aplicación, siempre y cuando no supongan una disminución de la seguridad de las mismas.
6.-Las ampliaciones de las instalaciones indicadas anteriormente, cuando la instalación resultante supere en un 30% la potencia de diseño de la inicialmente proyectada, o cuando, a causa de la ampliación, se dan los supuestos antes señalados.
"PROYECTOS Y LEGALIZACIONES", creó en 2008 una nueva área destinada a proporcionar servicios medioambientales integrales a empresas y municipios de Catalunya.
Nuestro objetivo es dar una respuesta cada vez más importante a la demanda por parte del mundo empresarial y de la Administración a los requerimientos normativos medioambientales a Catalunya. La normativa vigente cada día es más restrictiva con el control del impacto ambiental de los procesos productivos. En este sentido, es necesario que tanto la empresa como la Administración vea la gestión medioambiental como un nuevo aspecto de la estrategia empresarial, aspecto que le debe permitir mejorar la eficiencia de sus procesos productivos y asegurar la adecuación permanente a la normativa vigente.
Desde esta perspectiva, "PROYECTOS Y LEGALIZACIONES" ha incorporado en su estructura un equipo humano y técnico de alta cualificación destinado exclusivamente a proporcionar respuestas a las necesidades mediambientales actuales.
Principales aspectos medioambientales que se ofrecen:
1.-GESTIÓN DE RESIDUOS INDUSTRIALES Y MUNICIPALES:
Caracterización
Minimización
Estudios de minimización de residuos especiales
Tramitación y realización e la Declaración Anual de Residuos Industriales
Tramitación y realización de la Declaración Anual de Envases
Tramitación y gestión de la obtención del código e productor de residuos, de transportista acreditado y de gestor homologado
Directiva RoHS
Bolsa de subproductos
2.-GESTIÓN INTEGRAL DEL CLICLO DEL AGUA
Tramitación y realización de la Declaración de Uso y Contaminación del Agua (DUCA)
Tramitación y realización de solicitudes de permisos de vertidos, de concesiones de agua, etc...
Control analítico
Tratamiento de aguas residuales
3.-GESTIÓN DE LA CALIDAD DEL AIRE
Mapas de sensibilidad acústica y planes de prevención del ruido
Controles acústicos interiores y exteriores
Inventarios y caracterización de focos emisores atmosféricos
Control de emisiones atmosféricas
4.-IMPLANTACIÓN DE SISTEMAS DE GESTIÓN AMBIENTAL
Implantación de sistemas EMAS II
Implantación de sistemas SIGMA
Implantación de sistemas UNE-ES-ISO 14000
Diagnósticos y auditorias ambientales
5.-GESTIÓN ADMINISTRATIVA JURÍDICA
Tramitación de licencias ambientales
Tramitación de autorizaciones ambientales
Gestión y tramitación de subvenciones y ayudas
Seguimiento de informes integrales
Gestión administrativa y jurídica de sanciones y expedientes
6.-EVALUACIONES AMBIENTALES
La legalización de las actividades existentes y que comprendidas en los anexos I y II, no disponen de las preceptivas autorizaciones o licencias exigibles de conformidad con la legislación ambiental aplicable.
Para la adecuación de las actividades legalizadas de acuerdo la Ley 3/1998.
Para la realización de las revisiones de las autorizaciones y licencias ambientales de acuerdo la Ley 3/1998.
Como modelo para la realización de la avaluación ambiental para los sistemas de gestión ambiental.
El coste de la energía en nuestro pais ha experimentado unos incrementos sustanciales durante los últimos años. Este hecho, conjuntamente con la completa liberalización del mercado de precios energéticos, ha comportado una creciente concienciación por parte de los responsables energéticos de las Empresas y las Administraciones versus una mayor racionalización y optimización en el uso de la energía.
"PROYECTOS Y LEGALIZACIONES" ofrece el servicio de CONTABILIDAD ENERGETICA y AUDITORIAS ENERGETICAS a Empresas, Administraciones y Entidades como respuesta a esta creciente necesidad de gestionar la vertiente energética, cada vez más sujeta a variables que suelen estar fuera de nuestro control.
La ventaja de la externalización de la CONTABILIDAD ENERGETICA es que no es un fondo perdido, como otros, sino que se autofinanza mediante:
La compensación del coste inicial con los ahorros detectados
La compensación del coste de mantenimiento posterior con los costes futuros que se evitan
En base a la extensa experiencia profesional de nuestro personal técnico, es habitual obtener un ahorro de entre el 5% y el 20% en los principales centros consumidores el primer año de gestión energética externa. Los siguientes, los ahorros son equivalentes, en mantener el gasto energético mucho más ajustado.
Todo y que más adelante se especifican los principales servicios que se ofrecen, se quieren destacar tres como especialmente significativos:
La CONTABILIDAD ENERGETICA permite tener uno conocimiento eficiente de como consumimos energía. Esto supone un ventaja comparativa en el momento de realizar comparaciones de benchmarking.
Con un conocimiento detallado de nuestro consumo energético podemos negociar mejor los futuros contratos con nuestro proveedor.
La AUDITORA ENERGÉTICA es la herramienta más eficaz del estudio de nuestros puntos de consumo y de ésta se derivan acciones en materia de eficiencia energética que pueden suponer ahorros energéticos y económicos que oscilan entre un 10% y un 40%.
De la misma manera que la contabilidad fiscal es imprescindible para tener un conocimiento detallado de los flujos de ingresos y gastos, la CONTABILIDAD ENERGETICA nos permite saber donde y como gastamos nuestro dinero en un elemento tan importante como es la energía.
Si sabemos como consumimos, sabremos evitar excesos de consumo o del proveedor
PRINCIPALES SERVICIOS DE CONTABILIDAD ENERGETICA
1.-GESTION ENERGETICA
Análisis de la calidad del suministro eléctrico y gas natural
Análisis de las curvas de carga y de perfiles de consumo
Comprobación de la facturación
Gestión de regularizaciones
Optimización de contrataciones
Servicio de telegestión a los cuadros de contadores
Servicio de búsqueda y tramitación de ayudas y subvenciones
2.-SISTEMAS DE CONTROL DE DEMANDA ENERGETICA
Instalación de concetradores de energía (eléctrica, térmica, gas natural, etc...)
Implementación de programas de gestión energética
Sistemas de optimización de demanda energética
La AUDITORIA ENERGÉTICA es una herramienta útil y necesaria para INDUSTRIAS, HOSPITALES, CENTROS COMERCIALES Y EDIFICIOS, sobre la cual estructurar un PLAN DE AHORRO ENERGETICO.
La realización de una AUDITORIA ENERGETICA lleva consigo un trabajo de recogida de datos, información, análisis, propuestas de acciones, cuantificación de ahorros energéticos, económicos y medioambientales, y finalmente una toma de decisiones. "PROYECTOS y LEGALIZACIONES" dispone de un equipo multidisciplinar que puede llevar a cabo auditorías integrales y la tramitación de ayudas y subvenciones para dichas auditorias y para las acciones propuestas en éstas.
La AUDITORIA ENERGETICA es una herramienta más que aconsejable, ya que en todas nuestras instalaciones se encuentran equipos poco eficientes, procesos con ratios de eficiencia energética mejorables, mantenimientos deficientes o inadecuados, se producen pérdidas de calor o de frío o simplemente no se aprovechan excedentes de éstos que se arrojan a la atmósfera, a la vez de un desconocimiento de los hábitos de consumo.
La AUDITORIA ENERGETICA se acompaña de una batería de propuestas de mejora para corregir el exceso de consumo eléctrico. Cada una de las medidas se clasifica según el ahorro energético, económico y medioambiental que supondría; la inversión necesaria para implementarla y su periodo de retorno económico.
El equipo técnico de PROYECTOS Y LEGALIZACIONES asesora en la búsqueda y gestión de las ayudas y subvenciones destinadas a AUDITORIAS ENERGÉTICAS y a INVERSIONES EN MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA de las instalaciones (Terciario, Industria y Administraciones).
____________________________________________
IMPLEMENTACIÓN DE LA NORMA EN 16.001
1.-Objetivo global de la norma EN 16.001
El objetivo global de esta norma europea es ayudar a las organizaciones a establecer los sistemas y procesos necesarios para mejorar su eficiencia energética. Esto debería conducir a reducciones en costes y en emisiones de gases de efecto hinvernadero a través de una gestión sistemática de la energía.
Esta norma especifica los requisitos de un sistema de gestión energética que permita a una organización desarrollar e implementar una política y unos objetivos que tengan en cuenta los requisitos legales y la información sobre los aspectos energéticos. ES APLICABLE A TODOS LOS TIPOS Y MEDIDA DE ORGANIZACIONES INDEPENDIENTEMENTE DE LAS CONDICIONES GEOGRÁFICAS, CULTURALES Y SOCIALES.
Esta norma para los sistemas de gestión energética puede utilizarse de manera independiente o integrada con cualquier otro sistema de gestión. Para facilitar su uso, la estructura de esta norma es similar a la de la Norma ISO 14.001.
El éxito del sistema depende del compromiso de todos los niveles de la empresa y especialmente de la dirección. Un sistema de este tipo permite a una organización desarrollar una política energética, establecer objetivos y procesos para conseguir los compromisos de la política energética, realizar las acciones necesarias para mejorar su cumplimiento y demostrar al conformidad del sistema con los requisitos de esta norma europea.
Esta noram europea se basa en el método conocido por PLANIFICAR-HACER-VERIFIVAR-ACTUAR (PHVA). El método PHVA se puede describir brevemente como:
-PLANIFICAR: establecer los objetivos y procesos necesarios para conseguir resultados de acuerdo con la política energética de la empersa.
-HACER: implementar los procesos.
-VERIFICAR: realizar el seguimiento y el control de los procesos respecto a la política energética, los objetivos, las metas y las obligaciones legales y otros requisitos que la empresa subscriba, e informar de los resultados.
-ACTIVAR: realizar acciones para mejorar de forma contínua el cumplimiento del sistema de gestión energética.
Esta norma europea contiene solo aquellos requisitos que pueden ser auditados de manera objetiva, no establece requisitos absolutos para el ejercicio energético más allá de los compromisos que se incluyen en la política energética de la empresa y de su obligación de cumplir con la legislación pertinente. Por tanto, dos organizaciones que realizan actividades similares pero con diferente desarrollo energético, pueden cumplir las dos sus requisitos.
La adopción de la Norma EN 16001:2009 contribuirá al establecimiento de un proceso de mejora contínua que conducirá a un uso más eficiente de la energía. Estimulará a las organizaciones a implementar un plan de seguimiento energético, así como un análisis energético.
Los requisitos de esta norma europea pueden integrarse con los otros sistemas de gestión, como los relativos a la gestión de la calidad, gestión medioambiental, gestión de seguridad y salud en el trabajo, gestión financiera o gestión de riesgos. Por tanto, es posible que una organización se adapte su sistema o sistemas de gestión existentes para establecer un sistema de gestión energética que sea conforme con los requisitos de esta norma europea.
Visitando la pagína web , se pueden obtener referencias de otras normas de sistemas de gestión. El nivel de detalle y complejidad del sistema de gestión energética, la extensión de la documentación y los recursos que se dediquen dependen de diversos factores tales como la dimensión de una organización, el abasto del sistema y la naturaleza de sus actividades y productos.
2.-Objeto y campo de apliación
Esta norma especifica los requisitos para establecer, implementar, mantener y mejorar un sistema de gestión energética. Este sistema tiene en cuenta las obligaciones legales que la empresa debe cumplir y otros requisitos que pueda subscribir.
La norma EN 16001 establece los requisitos para la mejora contínua mediante el uso de la energía más eficiente y sostenible, independientemente del tipo de energía. Esta norma no establece por si misma criterios específicos de cumplimiento en referencia a la energía.
La norma EN 16001 se puede aplicar a cualquier organización que quiera asegurarse que cumple con la política energética establecida y demostrarlo a otros. Esto se puede confirmar mediante la autoevaluación y autodeclaración de la conformidad o mediante la certificación del sistema de gestión energética por parte de una organización externa.
3.-Requisitos generales
Según esta norma la empresa debe de:
-Establecer, documentar, implementar y mantener un sistema de gestión energética de acuerdo con los requisitos que establece la norma.
-Definir y documentar el abasto y los límites de su sistema de gestión energética.
-Determinar y documentar como va a cumplir los requisitos de esta norma para conseguir la mejora contínua de su eficiencia energética.
4.-Política energética
La dirección tiene que establecer, implementar y mantener una política energética para la empresa. Esta política energética tiene que establecer el compromiso de la empresa para conseguir un desarrollo energético mejorado. La dirección debe asegurar que la política energética: Define el abasto y los límites del sistema de gestión energética Es apropiada a la naturaleza y magnitud del uso de la energía Incluye un compromiso de mejora contínua en la eficiencia energética Incluye un compromiso para asegurar los objetivos y las metas Proporciona un marco de referencia para establecer y revisar objetivos Incluye el comprimiso de cumplir los requisitos Se documenta, implementa, mantiene y se comunica a todo el personal Se actualliza y revisa de forma regular Está a disposición pública
5.-Seguimiento y medida
La empresa debe establecer y describir el seguimiento y la medida de los requisitos de su programa de gestión energética. Se tiene que definir e implementar un plan de medida.
El consumo energético puede no ser directamente proporcional a los factores energéticos. La empresa debería utilizar el método de cálculo más preciso y viable del consumo "esperado". Las comparaciones entre el consumo real y el esperado pondrán en relieve las desviaciones inesperadas y pueden permitir detectar, investigar y rectificar el deterioro de la eficiencia energética.
La empresa debe de mantener los registros de todas las desviaciones accidentales significativas del consumo energético esperado, incluyendo las causas y los remedios. El seguimiento y medida deberían ser apropiados a las necesidades de la empresa y deberían facilitar el análisis del consumo energético.
Puede ser útil el seguimiento del consumo energético a través de indicadores del cumplimiento energético (en inglés Energy Performance Indicators, EPI), por ejemplo, kWh por unidad de producción y/o kWh por m2 de superficie.
6.-Auditoría interna del sistema de gestión energética
La empresa tiene que llevar a cabo en intervalos planificados auditorias del sistema de gestión para asegurar que el sistema de gestión energética:
* Es conforme con la política energética, objetivos energéticos y metas energéticas.
* Cumple con las obligaciones legales pertinentes y con otros requisitos que la empresa subscriba.
* Se implementa y mantine de forma eficaz.
Debe de planificarse un calendario de auditorías, teniendo en cuenta la importancia de las partes del sistema de gestión a auditar, así como los resultados de auditorias previas. La selección de los auditores y la realización de las auditorias deben de asegurar la objetividad y la imparcialidad del proceso de la auditoria. Los resultados de las auditorias de deben de documentarse y comunicarse a la dirección.
7.-Política energética
La política energética es la que impulsa la implementación y la mejora del sistema de gestión energética de la empresa. La política refleja el compromiso de la dirección por lo que hace referencia a la energía, de manera que la empresa sea capaz de mantener y mejorar sus esfuerzos continuamente para conseguir una eficiencia energética mejorada y esforzarse para adaptar el consumo energético a sus necesidades energéticas.
Esta política energética debería tomar la forma de una declaración oficial, a disposición del público, del compromiso de la empresa para conseguir los objetivos de la gestión energética y para reducir las emisiones relacionadas con la energía.
La política constituye la base para el establecimiento de metas energéticas y debería de ser lo suficiente clara para poder ser entendida por las partes internas y externas, es decir, empleados, clientes, autoridades públicas, inversores, etc... Por tanto, una política energética debería de:
* Comprometer a la empresa a tratar los productos, procesos y otras actividades que afectan el consumo energético significativo, es decir, las áreas que representan el mayor consumo energético o que ofrecen el potencial más considerable de ahorro energético
* Comprometer a la empresa a la mejora contínua en su eficiencia energética y en la búsqueda de fuentes alternativas y renovables
* Comprometer a la empresa a adherirse a la leyes y disposiciones reglamentarias aplicables que sean relevantes para el uso de la energía de la empresa
* Comunicarse a todo el personal que trabaja para la empresa o en nombre suyo, y debería de estar a disposición del público de forma fácil
La política energética puede formar parte de una política ambiental más amplia o de la política de alguna organización pertinente y puede incluir el compromiso con el coste del ciclo de vida. En todo caso, el compromiso de la empresa específicamente respecto a la energía debería aparecer siempre en la política más amplia.
8.-Metas y programas energéticos
La empresa debe comprobar que los objetivos y las metas son coherentes con la política energética y con los aspectos energéticos significativos. Los objetivos y metas deberían ser revisadas y modificadas periodicamente. Las metas deberían de ser:
* Ambiciosas, para comprometer a la empresa con la mejora contínua
* Realistas, porque puedan conseguirse dentro de los límites de tiempo especificados
* Especificados y medibles
Las metas de reducción de consumo energético pueden expersarse mediante indicadores del cumplimiento energético como puede ser el consumopor elemento, por kilo, por m2 o equivalente, haciendo así que la meta energética sea considerablemente independiente de las variaciones de la actividad.
La empresa debería de considerar la posibilidad de utilizar la mejor tecnología disponible (Best Avaliable Tecnology, BAT). A la hora de establecer estos programas, debería identificar y tratar lo siguiente:
* ¿Cuales son las actividades y proyectos a iniciar con prioridad)
* ¿Qué se quiere conseguir y cual es la escala de tiempo para conseguirlo?
* ¿Quién tiene la responsabilidad y qué recursos se requieren para implementar los planes de acción?
* ¿Cómo se realizará el seguimiento de los programas de gestión energética y como se informará a la dirección sobre si los objetivos se consiguen o no; como se documentan las mejoras en eficiencia energética?
* ¿Reflejan los programas de gestión energética la política energética, los objetivos energéticos y las metas energéticas conjuntamente con las obligaciones legales y otras obligaciones?
Los programas de gestión energética tienen que documentarse y revisarse con regularidad para asegurarse que están actualizados y son pertinentes.
Desde la angüedad las mayores empresas y adelantos han sido siempre la proyección y el resultado del esfuerzo de un mismo individuo, el ingeniero, definido en si mismo por la trascendencia de su responsabilidad, "ingenium", el que ingenia/engendra, el que crea/innova, fundamentada en su conocimiento técnico.
La ingeniería es el resultado de la actividad de una persona o de un grupo de personas, la razón por la que esta ciència no sea patrimonio exclusivo de grandes corporaciones o protocolos estandarizados, la labor del del ingeniero, la creación e implementación de una idea, es inherente, al propio pensamiento.
El ingeniero garantiza su trabajo no solo por el conocimiento adquirido en años de estudio o por la experiencia acumulada en la praxis, sino también, por el compromiso que supone la asunción del encargo profesional.
La relevancia de la INGENIERIA INDUSTRIAL exigió en su día la determinación de sus atribuciones profesionales y así en 1935 se dictó y se aprobó El Decreto del 18 de Septiembre de 1935, estableciéndose en sú artículado su contenido y alcance actual:
Artículo1: "El Título de Ingeniero Industrial de las Escuelas Civiles del Estado, confiere a sus poseedores capacidad plena para proyectar, ejecutar y dirigir toda clase de instalaciones y explotaciones comprendidas en las ramas de la técnica indústrial química, mecánica y eléctrica y economía industrial".
Artículo 2: "Asimismo los Ingenieros Industriales de las Escuela civiles del Estado estaran especialmente capacitados para actuar,realizar y dirigir toda clase de estudios, trabajos y organismos en la esfera económico indústrial, estadística, social y laboral".
Artículo3: "El título de Ingeniero Industrial de las Escuelas civiles del Estado, otorga capacidad plena para la firma de toda clase de planos o documentos que hagan referència a las materias comprendidas en los artículos anteriores y para la dirección ejecución de sus obras e instalaciones, sin que la Administración puede conocer dicha competencia, ni poner trabas a las misma por los asuntos que deban pasar, para su aprobación, por las oficinas públicas".
Elingeniero es quien proyecta e ingenia con garantías y responsabilidad; fuera de la concepción oficial, sólo puede contemplarse el intrusismo y el riesgo no compensable.
Les instal.lacions de seguretat s'han de legalitzar, bé en una Entitat d'Inspecció i Control (ECA o ICICT), bé a l'OGE.
Un cop legalitzada la instal·lació podeu demanar gratuïtament un duplicat del full d'inscripció a qualsevol oficina OGE.
1.-TIPUS ÚNIC DE GAS
Els aparells de tipus únic de gas ja no es legalitzen a l'OGE
La Direcció Genera d'Energia i Mines ha publicat la Instrucció 2/2009, de 10 de març, sobre el procediment d’aplicació de la ITC IGC08- APARELLS DE GAS.
L’àmbit d’aplicació és pels aparells de gas destinats a ser utilitzats en processos industrials i en instal·lacions industrials, aparells que es definien anteriorment com de tipus únic: aquells que no estan inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 90/396/CEE, ni en les disposicions aprovades pel Reial Decret 1428/1992.
A partir d’ara, la documentació relacionada amb aquests aparell de gas, s’haurà de presentar en un OC autoritzat:
Aparell de tipus únic de gas es un aparell que utilitza el gas com a combustible, no es fabrica en sèrie i es calcula, dissenya i fabrica per a una instal.lació concreta . No es necessària la prèvia homologació de tipus, no obstant s'haurà de presentar davant de l'òrgan competent, un projecte de l'aparell signat per un tècnic titulat competent, en el qual especifiquin les característiques tècniques del seu funcionament.
Abans de la posada en marxa de l'aparell s'efectuaran les proves necessàries d'acord amb el que preveu la instrucció ITC-MIE-AG 20.
2.-INSTAL.LACIONS D´EQUIPS ELEVADORS
S'han de legalitzar per una entitat d'inspecció i control(ECA o ICICT) per tal de que es garanteixin les condicions de seguretat que marca la reglamentació vigent, les instal·lacions d'aparells elevadors:
ascensors
plataformes elevadores verticals
grues torre
grues autopropulsades
L'OGE facilita, a través de la seva pàgina web, els impresos normalitzats corresponents a cada tipus d'instal·lació.
L'Alta tensió va des de: tensions nominals superiors a 1.000 Volts en corrent alterna i tensions nominals superiors a 1.500 Volts en corrent contínua
Pública Aquest procediment és d’aplicació a les instal·lacions de producció, transport, transformació, distribució i utilització d’energia elèctrica destinada al servei públic.
Privada Aquest procediment afecta a les instal.lacions elèctriques d'alta tensió els titulars de les quals siguin persones físiques o jurídiques diferents de les empreses elèctriques de servei públic.
Es consideren Instal.lacions de Baixa Tensió qualsevol conjunt d'aparells i circuits associats en previsió d'un fi particular: producció, conversió, transformació, transmissió, distribució o utilització de l'energia elèctrica, amb tensions nominals iguals o inferiors a 1.000 volts per a corrent altern i 1.500 volts per a corrent continu.
PÚBLICA (instal.lació elèctrica amb alta tensió pública)
L’objecte d’aquest procediment és obtenir l’autorització administrativa per la implantació, ampliació o reforma de les instal·lacions d’alta tensió de servei públic i, si escau, la declaració d’utilitat pública a efectes d’expropiació.
Amb aquest procediment l’Administració vol garantir que les instal·lacions elèctriques de distribució de tensió < 66 kV acompleixin els requeriments reglamentaris i assegurar la protecció de les persones a la integritat i funcionalitat dels béns i medi ambient que puguin resultar afectats per les mateixes.
Àmbit d'aplicació
1. Instal·lacions de servei públic fins a 66 kV, incloses les de baixa tensió, afectes al servei públic d’electricitat, els titulars de les quals són empreses elèctriques de servei públic.
Procediment abreujat, (art. 35 Decret 329/2001 de 4 de desembre). En el cas que el titular no disposi de la totalitat de la documentació que acrediti fefaentment l'obtenció de permisos, llicències o autoritzacions atorgades pels organismes, corporacions oficials o empreses de servei públic afectats, s'aplicarà a l'expedient el tràmit normal previst en el Decret 351/1987 de 23 de novembre.
2. Instal·lacions de servei públic de més de 66 kV. afectes al servei públic d’electricitat, els titulars de les quals són empreses elèctriques de servei públic.
Tràmit normal d'acord amb l'establert al Real Decret 1955/2000 d' 1 de desembre per aquelles instal·lacions de servei públic de més de 66 KV.
3. Declaració d'utilitat pública, si escau, com a requisit indispensable per procedir a l'expropiació forçosa i la imposició de servitud de pas. Es podrà demanar de forma simultània o independent de la sol·licitud d'autorització administrativa.
PRIVADA (instal.lació elèctrica en alta tensió privada)
Un cop la instal·lació està finalitzada, i abans de de posar-la en funcionament, cal presentar davant d'una entitat d'inspecció i control (EIC ) concessionària de l'Administració, la documentació pertinent que justifiqui que la instal.lació realitzada , compleix amb els requisits tècnics i administratius establerts, i fer conèixer les persones responsables que hi han intervingut (tècnics competents, instal·ladors, organismes de control, titular-usuari, etc.).
Aquest procediment afecta a les instal.lacions elèctriques d'alta tensió els titulars de les quals siguin persones físiques o jurídiques diferents de les empreses elèctriques de servei públic.
Instal·lacions d'alta tensió:
De corrent altern, de tensió nominal eficaç superior a 1.000 volts entre dos conductors qualsevol i amb freqüència de servei inferior a 100 Hz.
De corrent continu de tensió nominal superior a 1.500 volts.
Instal·lacions elèctriques privades:
Són les instal·lacions de qualsevol tensió no afectes al servei públic d’electricitat.
5.-INSTAL.LACIÓ D´EQUIPS A PRESSIÓ
Constitueixen una instal·lació els equips i elements destinats a la producció, l’emmagatzematge, el transport i la utilització dels fluids de pressió en els termes que resulten de les instruccions tècniques complementàries corresponents del Reglament d'equips a pressió, quan es trobin en un mateix local o zona de treball degudament delimitats, i sempre que es responsabilitzi de la seva posada en funcionament una única empresa instal·ladora o un únic tècnic titulat, director de la instal·lació
Les instal.lacions poden ser de classe 1 i 2
Les de classe 1 són les que tenen un risc menor i la documentació tècnica de la instal.lació haurà d'anar signada per la persona autoritzada de l'empresa instal.ladora inscrita que l'hagi executat
Les instal.lacions de classe 2 són les més complexes i les què tenen més risc i per tant, requereixen la intervenció d'un tècnic titulat competent per l'elaboració del projecte i la certificació final d'obra.
Les instal·lacions d'equips a pressió s'han de legalitzar per una entitat d'inspecció i control per tal de garantir les seves condicions de seguretat. En aquest sentit, l'OGE facilita els impresos normalitzats a través de la seva pàgina web.
Els expedients d'instal·lacions d'equips a pressió amb projecte d'instal·lació visat abans de la data en vigor del Real Decret estatal (5/08/2009) i els expedients d'instal·lacions que estiguin en tràmit en les entitats d'inspecció i control (EIC) a la data esmentada, es podran tramitar i resoldre, respectivament, d'acord amb la normativa anterior.
6.-INSTAL.LACIONS TÈRMIQUES EN ELS EDIFICIS
Les instal·lacions tèrmiques en els edificis (de calefacció, climatització o aigua calenta sanitària) s'han de legalitzar davant una entitat d'inspecció i control (EIC) abans de la seva posada en funcionament, per tal de garantir les seves condicions de seguretat. L'OGE posa a disposició dels titulars els impresos normalitzats.
Per les instal·lacions de classe 1 (amb potència tèrmica nominal igual o superior a 5 KW i fins a 70 KW), abans de la posada en servei d'una ampliació o reforma que l'afecti substancialment, l'empresa instal·ladora-mantenidora que hagi realitzat la instal·lació lliurarà al titular un certificat, segons model normalitzat, que acreditarà que la instal·lació reuneix les condicions tècniques requerides pel Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis. Prèviament, i si la instal·lació té una potència igual o superior a 20 KW en calor o superior a 12 KW en fred, o és d'energia solar, l'empresa instal·ladora haurà de presentar el certificat a l'EIC per a les comprovacions i els registres escaients.
Per les instal·lacions de classe 2, (amb potència superior a 70 KW), el titular presentarà a qualsevol de les EIC l'expedient amb la documentació preceptiva per a la inscripció de la instal·lació en el registre corresponent i per a les oportunes comprovacions posteriors.
Les instal·lacions frigorífiques s'han de legalitzar davant una entitat d'inspecció i control (EIC) abans de la seva posada en funcionament, per tal de garantir les seves condicions de seguretat. L'OGE posa a disposició dels titulars els impresos normalitzats. Aquestes instal·lacions han de ser instal·lades , conservades i reparades per empreses inscrites en el Registre d'Empreses Instal·ladores/conservadores d'Instal·lacions frigorífiques (REIF)
Existeixen tres classes d'instal·lacions, en funció del tipus de refrigerant utilitzat segons la Instrucció MI-IF 002:
- Classe A: aquelles instal·lacions que utilitzen refrigerant del primer grup i amb una potència absorvida inferior als 10KW, sempre que no refredin cambres d'atmosfera artificial. Aquestes instal·lacions no requereixen cap tràmit davant l'administració, però han de ser executades i conservades per empreses inscrites en el Registre d'Empreses Instal·ladores/conservadores d'Instal·lacions frigorífiques (REIF).
- Classe B: aquelles instal·lacions que utilitzen refrigerants del grup primer, amb una potància absorvida no superior a 30 KW, sempre que no refredin cambres d'atmosfera artificial de capacitat superior a 500 m3. Aquestes instal·lacions requereixen la intervenció d'una empresa inscrita en el registre d'Empreses instal·ladores/conservadores frigoristes.
- Classe C: aquelles instal·lacions que utilitzen refrigerants del grup primer i que tenen una potència absorvida superior a 30 KW, les que utilitzen refrigerants dels grups segon i tercer i les que refreden cambres d'atmosfera artificial de més de 500 m3.. Aquestes instal·lacions requereixen la intervenció d'una empresa inscrita en el Registre d'empreses instal·ladores/conservadores frigoristes, que hauran de disposar d'un tècnic competent en plantilla.
Abans de la posada en marxa de la instal·lació cal presentar davant de les Entitats d’inspecció i control la documentació que justifiqui el compliment de les condicions tècniques i administratives establertes, i que alhora determini les persones responsables que hi han intervingut.
Productes químics perillosos: Aquells que comporten riscos o que poden causar danys a les persones, als béns o al medi, com són els inflamables, combustibles, carburants, tòxics, explosius i corrosius, definits així en les ITC i en el Reglament nacional de mercaderies perilloses per carretera (TPC/ADR).
Instal·lació d'emmagatzematge de productes químics: És la instal·lació d'emmagatzematge del producte pròpiament dita, tant en estat sòlid com líquid o gasós, i els seus serveis auxiliars, en tota mena d'establiments industrials i de magatzems a l'engròs, inclosos els recintes duaners. Es consideren instal·lacions d'emmagatzematge les que ocupen llocs perfectament definits físicament, encara que estiguin situats en el mateix edifici o solar on es trobin les unitats de procés que ha de transformar-los o els ha transformat. Es consideren serveis auxiliars les instal·lacions de càrrega i descàrrega, manutenció i transvasament dels productes tant si són matèries primeres com productes acabats, subproductes o residus.
Classificació de les instal·lacions:
Pel que fa a les instal·lacions d'emmagatzematge de productes químics, es classifiquen en les tres categories següents:
Classe primera: Aquest grup està constituït per aquelles instal·lacions senzilles realitzades segons normes repetitives conegudes i que en les corresponents ITC s'indica que no necessiten presentació de projecte ni d'escrit signat pel propietari o titular de l'emmagatzematge. No necessiten cap tràmit previ o posterior a realitzar per l'administrat en el Departament d'Indústria i Energia, sense que això eximeixi la persona responsable de vetllar per la seguretat de les instal·lacions ni del compliment de les condicions imposades per altres disposicions vigents.
Instal·lacions de classe segona: En aquest grup s'inclouen aquelles instal·lacions per a les quals les ITC preveuen la possibilitat de substituir la presentació del projecte per la d'un escrit o declaració signat pel propietari, titular o representant legal de l’emmagatzematge, on es descrigui sumàriament la instal·lació i es comprometi a vetllar per la seva seguretat.
Instal·lacions de classe tercera: Aquest grup està constituït per aquelles instal·lacions que, per la seva complexitat o per la importància de la quantitat de producte emmagatzemada, requereixen la intervenció en el projecte i en la direcció d'obra de tècnics competents titulats. En aquest grup s'inclouen les instal·lacions no incloses en les anteriors classes primera i segona.
Posada en servei: Per a les noves instal·lacions de les classes segona i tercera, per a les seves ampliacions o modificacions importants i per als canvis d'emplaçament, s'ha de presentar la carpeta model d'instal·lació d'emmagatzematge de productes químics amb la documentació descriptiva de les instal·lacions esmentades i justificativa que s'han adoptat les mesures de seguretat per a les persones, els béns i el medi ambient reglamentàries. Als efectes de determinar el procediment i el tipus de documentació a presentar, quan es tracti d'ampliació o modificació d'instal·lacions existents registrades es tindran en compte únicament les característiques de la part de la instal·lació ampliada o modificada. Malgrat això, si com a conseqüència de la modificació s'alteren els requisits de seguretat o de classificació de la instal·lació existent, els tràmits seran els corresponents al total de la instal·lació un cop modificada.
Abans de la posada en marxa de la instal·lació cal presentar davant de les Entitats d’inspecció i control la documentació que justifiqui el compliment de les condicions tècniques i administratives establertes, i que alhora determini les persones responsables que hi han intervingut.
Les instal·lacions que s'inclouen en aquest àmbit són:
Parcs d'emmagatzematge de líquids petrolífers:
Parcs destinats a la distribució al detall, a altres parcs d'emmagatzematge, a establiments de venda directa i a instal.lacions per al consum a la pròpia instal.lació. També magatzems per a subministrament de carburants d'aviació i de combustibles a vaixells.
Instal·lacions de carburants i combustibles líquids per al seu consum a la mateixa instal·lació. Instal.lacions destinades a: 1. Instal.lacions industrials fixes (forns, cremadors per a aplicacions diverses, etc) 2. Recipients mòbils que continguin carburants i combustibles per a ús industrial 3. Calefacció, climatització i ACS 4. Usos interns no productius (grups electrògens, etc) 5. Mitjans de transport intern, que operin només dins l'establiment (carretons elevadors, etc) 6. Maquinària que no sigui vehicle. 7. Maquinària agrícola i de construcció
Instal·lacions per a subministrament a vehicles: Instal.lacions destinades a l'emmagatzematge per al subministrament de carburants i/o combustibles a vehicles. Es defineix vehicle com l'artefacte o aparell capaç de circular per vies o terrenys públics, tant urbans com interurbans, per altres vies i terrenys que siguin d'ús comú, i per defecte d'altres normes, per les vies i terrenys privats que siguin utilitzats per un col.lectiu indeterminat d'usuaris, excloent els artefactes o aparells, l'única via de circulació dels quals sigui "l'aigua o l'aire". No es considera vehicle el ferrocarril.
Refineries. Plantes de refinament de cru de petroli. Plantes de tractament de destil.lats i residus de cru. Parcs d'emmagatzematge de petroli cru, productes intermedis i refinats
A efectes d'aquest tràmit són els productes amb la següent classificació:
Classe A: Hidrocarburs liquats amb pressió absoluta de vapor superior a 1Kg/cm2 a la temperatura de 15 ºC (metà, butà, propà...).
Classe B: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC i no compresos en la classe A (gasolina, naftes, petroli i dissolvents).
Classe C: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 55 ºC i 100 ºC (gas-oil, fuel-oil, diesel-oil).
Classe D: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació superior a 100 ºC i fins a 150ºC (asfalt, vaselines, parafines i lubricants).
Operadors a l'engròs. Són operadors a l'engròs els titulars de refineries i , també, aquells interessats que obtinguin l'autorització per realitzar aquesta activitat. Correspon als operadors la venda de productes a l'engròs per a la seva posterior distribució al detall.
Distribució al detall de productes petrolífers. Aquesta activitat compren el següent:
Subministrament de combustible i carburants a vehicles en instal.lacions destinades a aquesta finalitat.
Subministrament a instal.lacions fixes per al consum en la mateixa instal.lació.
Subministrament de querosé destinat a l'aviació.
Subministrament de combustible per a embarcacions.
Qualsevol altre subministrament que tingui com a finalitat el consum d'aquests productes
El Reial Decret 1254/1999 i posteriors modificacions, i per tant la família de tràmits associat a la legislació vigent en matèria d’accidents greus, s’aplica als establiments on estiguin presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a les especificades a la columna 2 de les parts 1 i 2 de l’Annex I (nivell baix d’afectació) o en quantitats superiors o iguals a la columna 3 de l’Annex I (nivell alt d’afectació), o, en tots dos casos, com a conseqüència de la regla de l’addició.
El Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol es va dictar com a transposició de la directiva Directiva 96/82/CE del Consell de 9 de desembre de de 1996 relativa al control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses, coneguda com directiva Seveso II, i té per objecte la prevenció d’accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses, així com la limitació de les seves conseqüències amb la finalitat de protegir les persones, els béns i el medi ambient.
Ha estat modificat pel RD 119/2005 com a conseqüència de la disconformitat de la comissió Europea respecte de la transposició de la directiva Seveso II axí com pel RD 948/2005 que transposa la directiva 105/2003/CE que modifica la directiva Seveso II.
El contingut del RD 1254/1999 ha estat desenvolupat pel RD 1196/2003 pel que s’aprova la Directriz Bàsica de protecció civil pel control i planificació front al risc d’accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses.
Aquesta normativa, desplegada a Catalunya pel Decret 174/2001, de 26 de juny, que en regula la seva aplicació, origina els tràmits de la família d’establiments afectats per la legislació vigent d’accidents greus.
Els tràmits d’accidents greus no condicionen ni són condicionats per altres tràmits de l’OGE
Àmbit d'aplicació
El Reial Decret 1254/1999 i posteriors modificacions, i per tant la família de tràmits associat a la legislació vigent en matèria d’accidents greus, s’aplica als establiments on estiguin presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a les especificades a la columna 2 de les parts 1 i 2 de l’Annex I (nivell baix d’afectació) o en quantitats superiors o iguals a la columna 3 de l’Annex I (nivell alt d’afectació), o, en tots dos casos, com a conseqüència de la regla de l’addició.
Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació del Reial Decret 1254/1999 i posteriors modificacions, les activitats incloses en l’article 4 de l’esmentat RD i posteriors modificacions.
Definicions
D’acord amb l’article 3 del RD 1254/1999:
1) Establiment.- La totalitat de la zona sota el control d’un industrial on es trobin substàncies perilloses en una o més instal·lacions, incloses les infrastructures o activitats comunes o connexes.
2) Instal·lació.- Una unitat tècnica dins d’un establiment on es produeixin, utilitzin, manipulin, transformin o emmagatzemin substàncies perilloses. Inclou tots els equips, estructures, canalitzacions, maquinària, instruments, ramals ferroviaris particulars, dàrsenes, molls de càrrega o descàrrega per a ús de la instal·lació, espigons, dipòsits o estructures similars, estiguin surant o no, necessaris per al funcionament de la instal·lació.
3) Industrial.- Qualsevol persona física o jurídica que exploti o posseeixi l’establiment o la instal·lació, o qualsevol persona a qui s’hagi delegat, en relació amb el funcionament tècnic, un poder econòmic determinant.
4) Substàncies perilloses.- Les substàncies, barreges o preparats enumerats a la part 1 de l’Annex I o que compleixin els criteris establerts a la part 2 de l’Annex I, i que estiguin presents en forma de matèria primera, productes, subproductes, residus o productes que es troben entremig, inclosos aquells dels quals es pugui pensar justificadament que podrien generar-se en cas d’accident.
5) Accident greu.- Qualsevol succés, com una emissió en forma de fuga o abocament, incendi o explosió importants, que sigui conseqüència d’un procés no controlat durant el funcionament de qualsevol establiment al que sigui d’aplicació el Reial Decret, que suposi una situació de risc greu, immediat o diferit, per a les persones, els béns i el medi ambient, bé sigui a l’interior o a l’exterior de l’establiment, i on estiguin implicades una o vàries substàncies perilloses.
6) Perill.- La capacitat intrínseca d’una substància perillosa o la potencialitat d’una situació física per ocasionar danys a les persones, als béns i al medi ambient.
7) Risc.- La probabilitat que es produeixi un efecte específic en un període de temps determinat o en circumstàncies determinades.
8) Emmagatzematge.- La presència d’una quantitat determinada de substàncies perilloses amb la finalitat d’emmagatzematge, dipòsit en custòdia o reserva.
9) Efecte dominó.- La concatenació d’efectes que multiplica les conseqüències, degut a que els fenòmens perillosos poden afectar, a més a més dels elements vulnerables exteriors, altres recipients, canonades o equips del mateix establiment o d’altres establiments pròxims, de manera que es produeixi una altra fuga, un incendi, una rebentada, un esclat en els mateixos, que a l’hora provoqui nous fenòmens perillosos.
Òrgans responsables
Àrea Indústria:
Servei de Seguretat d’Instal·lacions de la Subdirecció General de Seguretat Industrial
Seccions de Seguretat de les Delegacions Territorials
Entitats d’inspecció i control (EIC)
Departament d'Interior:
Direcció General d'Emergència i Seguretat Civil
Departament de Medi Ambient i Habitatge:
Oficines de Gestió Ambiental i Unificada
2.-INSTAL.LACIONS DE GASOS COMBUSTIBLES
El 4 de març de 2007 va entrar en vigor el Reial Decret 919/2006 de 28 de juliol, pel que s'aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de productes gasosos i les seves Instruccions Tècniques Complementàries, que s'estructura en:
ITC-ICG 01 «Instal·lacions de distribució de combustibles gasosos per canalització».
ITC-ICG 02 «Centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos de GLP».
ITC-ICG 03 «Instal·lacions d'emmagatzematge de gasos liquats dels petroli (GLP) en dipòsits fixes».
ITC-ICG 04 «Plantes satèl·lit de GNL».
ITC-ICG 05 «Estacions de servei per a vehicles a gas».
ITC-ICG 06 «Instal·lacions d'envasos de gasos liquats dels petroli (GLP) per a ús propi».
ITC-ICG 07 «Instal·lacions receptores de combustibles gasosos».
ITC-ICG 08 «Aparells de gas», Capítols 1, 2, 4 i 5, així com els annexos 2 y 4.
ITC-ICG 09 «Instal·ladors i empreses instal.ladores de gas».
ITC-ICG 10 «Instal·lacions de gasos liquats dels petroli (GLP) d'us domèstic en caravanes i autocaravanes».
La Direcció General d'Energia i Mines ha emès la Instrucció 1/2007, de 28 de febrer de 2007, sobre procediment administratiu per a l'aplicació a la Comunitat Autònoma de Catalunya d'aquest RD.
Segueixen en vigor l'Ordre de 28 de març de 1996 del Departament d'Indústria i Energia sobre Actuació de les empreses instal.ladores, de les entitats d'inspecció i control i dels titulars de les instal.lacions de gasos combustibles.
La classificació general de les instal·lacions, als efectes de la intervenció directa de l'Administració en el procediment de construcció i posada en servei, és la següent:
Activitats de conducció, distribució i emmagatzematge de gas canalitzat i legalització de dipòsits fixos de GLP (gas liquat del petroli) que subministren a instal·lacions de distribució de gas per canalització i als dipòsits fixos de GLP de > de 13 m3.
Instal·lacions receptores alimentades des de dipòsits o des d’una xarxa a una pressió superior a 5 bars, dipòsits fixos de GLP de fins a 13 m3 de capacitat i mòbils
Amb autorització administrativa i/o comunicació a l'Administració
Amb autorització administrativa
Objecte i àmbit d'aplicació
L'objecte d'aquest procediment és l'obtenció per part d'una empresa pública o privada de l'autorització administrativa prèvia per a la posada en servei d'una xarxa d' emmagatzematge, transport i distribució de gas natural. Aquest procediment s'aplicarà a totes les activitats de conducció, distribució i emmagatzematge de gas canalitzat . També a la legalització dels dipòsits fixos de GLP (gas liquat de petroli) que subministren a instal.lacions de disribució de gas per canañització i als dipòsits fixos de GLP que tinguin una capacitat de més de 13 m3.
Definicions
Autorització administrativa prèvia: Aquesta autorització es refereix a les característiques, construcció o modificació de les instal·lacions necessàries per a complir els requisits que marca la normativa vigent. Autorització conjunta anual: Correspon a les ampliacions de xarxes de gas canalitzats realitzades per les empreses distribuïdores en aquells territoris que ja tenen distribució de gas i que per les seves característiques no fan necessària la sol·licitud d'una nova autorització prèvia Declaració d'utilitat pública: Comporta que a les instal·lacions autoritzades li són d'aplicació les servituds de pas i les limitacions de domini necessàries per l'establiment de les mateixes.
Classificació de les instal·lacions
Instal·lacions de distribució de CG per canalització, exceptuant:
Si són per consum propi, no subministrant a tercers
Les relatives a fabricació, mescla, emmagatzematge, distribució i subministrament de CG des d'un centre productor en el qual el gas sigui un subproducte
Les d'emmagatzematge, distribució i subministrament de GN d'un usuari o dels usuaris d'un mateix bloc de vivendes.
Les línies directes consistents en un gasoducte per a GN l'objecte exclusiu del qual sigui la conexió de les instal·lacions d'un consumidor qualificat amb el sistema gasista.
Les de defensa militar
Instal·lacions d'emmagatzematge de GLP (gasos liquats del petroli) en dipòsits fixos:
Aquells que alimentin a instal·lacions de CG per canalització, llevat de les que donin servei a les instal·lacions receptores d'una mateixa comunitat de propietaris sense subministrament a tercers
Plantes satèl·lits de GNL (gas natural liquat) de capacitat inferior o igual a 1000 m3, llevat de les destinades a ús propi i exclusiu.
Amb requeriment de comunicació a l'Administració
Objecte i àmbit d¡aplicació
Es tracta d'instal·lacions que, tot i no ser necessària l'autorització administrativa prèvia, sí han de realitzar un tràmit de comunicació a l'Administració.
Fase del procediment en què s'ha de comunicar i tipus d'instal·lació
Anualment amb la presentació de documentació i data de posada en servei de les canalitzacions de distribució realitzades.
Desprès de la posada en servei de les plantes satèl·lits de GNL (< = 1000 m3)
Amb la posada en servei d'estacions de servei per a vehicles a gas
Amb la posada en servei de centres d'emmagatzematge i distribució de GLP de primera categoría
Amb la posada en servei de les instal·lacions d'emmagatzematge de GLP en dipòsits fixos
R. D 919 /2006 ( BOE 211 de 04/09/06) Instrucció 1/2007 de 28 de febrer de 2007.
Sense autorització administrativa
Un cop acabada la instal·lació receptora o de dipòsits de gasos liquats del petroli, fixos de fins a 13m3 de capacitat i mòbils i abans de la seva posada en marxa, cal presentar davant les Entitats d'Inspecció i Control la documentació on es fixen una sèrie de variables tècniques i alhora es determinen les persones responsables que hi han intervingut ( Tècnics competents, instal·ladors, organismes de control, titular - usuari...)
S'entén per instal·lacions de gasos combustibles tant les instal·lacions receptores de gas com les d'emmagatzematge de gasos liquats del petroli en dipòsits per al seu consum.
Classificació de les instal·lacions:
Instal·lacions de classe A
Les instal·lacions receptores següents es consideren com a classe A sempre que la pressió de ubministrament des de la xarxa sigui inferior a 5 bar:
a) Instal·lacions individuals receptores de gas per a qualsevol ús, amb una potència nominal d'utilització simultània que no superi les 60,2 Te/h (70kW).
b) Instal·lacions comunes, amb una potència nominal d'utilització simultània que no superi les 60,2 Te/h (2000 kW).
c) Instal·lacions receptores de gas, alimentades per dipòsits mòbils de gas liquat del petroli, de forma que la capacitat d'aquestes, inclosos els de reserva, no superi els 350 kg si es tracta de botelles de més de 15 kg, o els 200 kg de gas liquat de petroli si es tracta de botelles de menys de 15 kg, sempre que la potència nominal d'utilització simultània no superi els valors indicats en els punts a) o b).
d) Instal·lacions alimentades des d'un centre productor de gas combustible, subproducte d'un procés industrial produït en la mateixa planta, quan no se superin les potències nominals d'utilització simultània dels punts anteriors a) o b) i no es disposi d'emmagatzematge superior a 1 m3 N.
e) Ampliacions de les instal·lacions de gas descrites abans, sempre que no se superin els valors abans esmentats, inclosa l'ampliació.
f) Ampliacions de les instal×lacions que superin els valors abans esmentats, quan la instal×lació resultant no ultrapassi la potència o el cabal de la primitiva en més del 30%.
Instal·lacions de classe B
Aquest grup, el constitueixen aquelles instal·lacions que no es troben incloses en la classe anterior. En conseqüència, s'hi troben les instal·lacions que superen els valors de potència nominal d'utilització simultània o de capacitat d'emmagatzematge en dipòsits esmentats al primer punt, així com les instal·lacions alimentades des de dipòsits o des d'una xarxa a una pressió superior a 5 bar.
També s'inclouen en aquesta classe les instal·lacions amb dipòsits fixos de gasos liquats de petroli fins a 13 m3 N de capacitat total, així com la xarxa de distribució fins a les claus de connexió de servei o d'edifici, si aquella no existeix.
Les Entitats d’Inspecció i Control concessionàries de l’Administració, tenen encomanat el control de la documentació que s’ha de presentar per a la posada en funcionament de les instal·lacions de classe B , de les seves ampliacions, modificacions i reparacions , per tal què es compleixi la legislació vigent
Legislació aplicable:
Ordre 28/003/1996 (DOGC 2196 de 14/04/96), sobre el procediment d'actuació de les empreses instal·ladores, de les Entitats d'inspecció i control i dels titulars de les instal·lacions de gasos combustibles
Organ responsable:
Direcció general d'Energia i Mines
3.-INSTAL.LACIONS DE RX PER A USOS MÈDICS
L’objecte d’aquest procediment és obtenir l’autorització de posada en marxa de les instal·lacions de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic i la inscripció d’aquestes instal·lacions en el Registre denominat "Registre instal·lacions de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic". L’Administració exercirà un control adequat d’aquests aparells pel que respecta al seu correcte funcionament.
· Equips de raigs X: Són aquells equips elèctrics que comprenen un generador de raigs X i un o més tubs de raigs X.
· Equips de raigs X fixes:Són aquells que s’utilitzen amb caràcter estacionari en locals o vehicles
· Equips de raigs X mòbils: Aquells que són susceptibles de desplaçar-se als llocs on es requereixi la seva utilització.
· Instal·lacions de raigs X: És l’equip o els equips de raigs X i els locals o vehicles on s’utilitzen.
· Titular d’una instal·lació de raigs X amb finalitat de diagnòstic mèdic: És la persona natural o jurídica que explota la instal·lació.
Classificació de les instal·lacions per tipus:
1. Instal·lacions amb equips TC, radiologia intervencionista, mamografia, equips quirúrgics i equips mòbils
2. Instal·lacions amb equips de diagnòstic general, veterinari i dental no intraoral
3. Instal·lacions amb equips de diagnòstic dental intraoral o podològic i de densitometria òssia
Es classificaran de tipus 1 les instal·lacions identificades en els tipus 2 i 3, quan disposin d’alguns dels equips inclosos en la definició de instal·lacions del tipus 1.
En funció de les modalitats de tràmits que hagueu de realitzar (alta, baixa, renovació, etc..) haureu de presentar una determinada documentació i fer efectiu el pagament d'unes taxes. Modalitats de tràmits .
4.-INSTAL.LACIONS RADIOACTIVES
L’objecte d’aquest procediment és l'obtenció d'una autorització de funcionament la inscripció en el Registre d'Instal·lacions Radioactives de les instal·lacions radioactives, mitjançant l'acreditació, per part del titular, del compliment de les disposicions que afecten aquestes instal·lacions.
Aquest procediment afecta a les instal·lacions radioactives en general, entenent-se com a tals:
Les instal·lacions de qualsevol classe que contenen una font de radiació ionitzant.
Els aparells productors de radiacions ionitzants que funcionin a una diferència de potencial superior a 5 kV.
Els locals, laboratoris, fàbriques i instal·lacions que produeixen, manipulen o emmagatzemen materials radioactius, excepte l'emmagatzematge incidental durant el seu transport.
S’exclouen d’aquest procediment:
Les instal·lacions de raigs X amb finalitat de diagnòstic mèdic, regulat pel Reial Decret 1891/1991.
Les instal·lacions radioactives en què intervinguin:
Substàncies radioactives, si l'activitat no supera en total els valors d'exempció indicats a la segona columna de la taula A de l'annex 1 del RD 1836/1999.
Substàncies radioactives, si l'activitat per unitat de massa no excedeix els valors d'exempció indicats en la tercera columna de la taula A de l'annex 1 del RD 1836/1999.
La utilització d'aparells que continguin substàncies radioactives per unitat de massa especificats a 1) i 2) sempre que es tracti d'un tipus d'aparell aprovat per l'òrgan administratiu competent
En funció de les modalitats de tràmits que hagueu de realitzar (alta, baixa, renovació, etc..) haureu de presentar una determinada documentació i fer efectiu el pagament d'unes taxes. Modalitats de tràmits
5.-INSTAL.LACIONS EN RÈGIM ESPECIAL (fotovoltaiques, eòliques, biomassa....)
D'acord amb l'article 27 de la Llei del sector elèctric, l'activitat de producció d'energia elèctrica tindrà la consideració de producció en règim especial en els casos següents, quan es realitzi des de instal·lacions amb una potència instal·lada que no superi els 50 MW:
a) Autoproductors que utilitzin la cogeneració o altres formes de producció d'electricitat associades a activitats no elèctriques siempre que suposin un rendiment energètic alt.
b) Quan s'utilitzi com a energia primària alguna de les energies renovables no consumibles, biomassa o qualsevol tipus de biocarburant, sempre i quan el seu titular no realitzi activitats de producció en règim ordinari.
c) Quan s'utilitzin com a energia primària residus no renovables. També tindrà la consideració de producció en règim especial la producció d'energia elèctrica des de instal·lacions de tractament i reducció de residus dels sectors agrícola, ramader i de serveis, amb una potència instal·lada igual o inferior a 25 MW, quan suposin un rendiment energètic alt.
Real Decret 661/2007 de 25 de maig pel qual es regula l’activitat de Producció d’energia elèctrica en règim especial
L’objectiu d’aquest RD es millorar les retribucions de les tecnologies menys madures com la biomassa i l’energia solar tèrmica, per tal què a l’any 2010 les energies renovables arribin a cobrir el 29,4% del consum brut d’electricitat, d’acord amb la Directiva 2001/77/CE. Una novetat es la introducció de la figura de l’aval. La disposició final segona d’aquest RD, modifica el R.D. 1955/2000 pel qual es regulen les activitats de transport, distribució , comercialització subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, introduint la figura de l’aval en concepte de fiança per respondre de les obligacions derivades de la sol·licitud d’accés a la xarxa de distribució d’aquestes instal·lacions. La quantia d’aquest aval serà de 500€ / KW instal·lat per les instal·lacions fotovoltaiques o 20€ /KW per a la resta d’instal·lacions. L’haurà de dipositar el sol·licitant, abans de realitzar la sol·licitud d’accés a la xarxa elèctrica. Resten excloses de la presentació d’ aquests aval les instal·lacions fotovoltaiques de potència inferior o igual a 100 KW que es regeixen pel Decret 352/2001 (procediment simplificat ) i les col·locades sobre cobertes o paraments d’ edificacions destinades a habitatges, oficines o locals comercials o industrials. Per més informació sobre manera de constituir l’aval, models , operativa, cancel·lació i execució de l’aval es pot consultar laweb de la DG d'Energia i Mines.
Autorització de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim especial segons els procediments establerts per la legislació aplicable.
Inscripció al Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC) de les instal·lacions de Règim Especial: S'hauran d'inscriure al Reic les següents instal·lacions:
Instal·lacions fotovoltaiques de potència > a 1000 KW.
Minicentrals hidroelèctriques.
Cogeneracions vinculades a establiment industrial.
Cogeneracions no vinculades a establiment industrial si la potència es > a 1000 KW.
PROYECTOS DE INSTALACIONES PETROLÍFERAS Y GASES COMBUSTIBLES
GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL
CONTABILIDAD ENERGETICA Y AUDITORIAS ENERGETICAS
LEGALITZAR UNA INSTAL.LACIÓ A CATALUNYA
